LA SÍNDROME POST-VACACIONAL (1)

La síndrome post-vacacional és un trastorn al qual se li està donant cada cop una importància més gran, encara que no està acceptada com a malaltia en les principals classificacions internacionals. Fa uns anys pràcticament era desconeguda la seva existència, cosa que no vol dir que no hi hagués persones que ho estiguessin patint.
El fet que fa uns anys no estigués tipificat un problema com aquest, pot ser degut a que no es diagnosticava o no existia. Si això és cert, estem davant d’un procés que s’ha generat en els darrers temps i per tant, en certa manera, com a fruït de la vida moderna. Aquesta relació causa-efecte amb la modernitat vigent pot fer aixecar sospites sobre el possible origen en l’estil de vida actual.
Es un procés d’adaptació necessari quan s’entra novament en contacte amb la vida activa. Quan aquest procés d’adaptació fracassa, llavors es generen una sèrie de molèsties però que no poden catalogar-se com a malaltia, tot i que es pot considerar com a malaltia qualsevol problema que afecta a la nostra esfera de benestar. Aquest benestar no inclou l’aspecte solament físic si no que també abasta lo emocional, social, etc.
Les persones que pateixen aquesta síndrome pateixen canvis que donen lloc a un malestar important amb una forta repercussió sobre la seva qualitat de vida.

Característiques de la síndrome

Aquesta síndrome pot cursar de diverses maneres. El més habitual és patir a la volta de les vacances un quadre de debilitat generalitzada i astènia. Pot haver-hi problemes d’insomni que conviuen amb una somnolència important al llarg del dia.
La capacitat de concentració i de presa de decisions es veu limitada així com la tolerància a la feina. Impossibilitat d’organitzar-se, acumulació de tasques, etc. Aquesta manca de tolerància a la feina ve caracteritzada com una sensació de desídia i tedi. En altres ocasions, pot aparèixer una sensació d’angoixa vital que pot arribar a un bloqueig. Pot haver un canvi de caràcter amb certa agressivitat, no obstant, s’estableix habitualment i de manera progressiva una simptomatologia més pròpia d’un quadre depressiu. Per tot això, s’afecten diversos aspectes de l’estil de vida.
Aquesta síndrome pot cursar amb una intensitat molt variable i de diferents maneres, en alguns casos aquesta variabilitat pot fer molt difícil la seva detecció. La manca de diagnòstic pot portar a manifestar una incomprensió cap a aquestes persones i agreujar-ne el quadre.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars