SUPERWOMAN

Avui us presentaré a una dona. Tots la coneixeu. És aquella dona que pretén arribar a tot i fer-ho tot bé. Treballa i no es conforma amb fer la seva feina: sempre s'ofereix de voluntària per a qualsevol extra: anar a acabar uns informes urgents el dissabte, organitzar el sopar de Nadal, fer la col·lecta per al regal de la companya que es jubila, anar a comprar el regal, preparar la festa sorpresa... però encara fent de tot, creu que no és suficient, que hi ha un company del departament de comptabilitat que la mira malament (estarà enfadat amb ella?) i que qualsevol altra persona és millor que ella en la seva feina.

Quan surt del treball, Superwoman recull als nens de l'escola. Els acompanya a la gimcana d'activitats que curosament ha triat: perquè el seu futur és el més important: els menuts van a anglès, música, tae-kwon-do, a classes de ceràmica, també van al logopeda, a classes de reforç i ara està pensant d’apuntar-los a teatre els divendres, perquè el teatre és molt important per als nens, els desinhibeix i millora la seva memòria i expressivitat. Però se sent culpable, perquè no juga amb ells a casa. Hauria d'organitzar tallers a casa dos tardes per setmana, per ensenyar-los a cuinar galetes i fer manualitats. I potser hauria de convidar també als seus amiguets.

Al migdia menja molt de pressa, de fet, molts dies ni tant sols menja, perquè ha d'anar al gimnàs dos cops per setmana: des que va tenir el petit, té una panxa horrible i els pits caiguts. Abans gastava la talla 42... cal recuperar-la com sigui. Un altre migdia va a la perruqueria i a depilar-se. Ha d'estar atractiva per al marit, que se'n podria anar amb una de més jove... Els altres migdies aprofita per anar a comprar, mirar oportunitats de roba per als nens i encarregar-se del regal d'aniversari de la seva mare, sogra, cunyada, amiga i cosina.

Superwoman arriba a casa sobre les 7. I què bruta està la casa! Els nens tenen deures. I s'han de banyar i recollir les seves coses. Ella està cansada i molt estressada. I comença a cridar per tot. Mentre fa el sopar, estén la roba, posa una altra rentadora i prepara el dinar de demà, els hi crida als nens, que no hi ha manera que acabin de fer les seves coses. I fa 3 trucades per organitzar el sopar i l'aniversari. És que ningú fa res si no ho fa ella?

El seu marit acostuma a arribar més tard. Està fart de trobar-se amb una dona estressada i cansada, que els hi crida a tots i que es queixa constantment. Li exigeix que es posi a fregar el terra, el bany i que netegi la pols. Quan ell li diu que no cal, que ja està prou net, ella explota: plora, culpa a tots de que la seva vida és un fàstic, que només viu per treballar, que es va equivocar de carrera i que no s'hauria d'haver casat i ni haver tingut nens...

Però, per què ho fa? Segurament el seu pare opinava que les dones no haurien de treballar, perquè desatenen la casa i els fills. I que els homes estan més qualificats per a la feina. La seva mare la va educar per a ser una mestressa de casa perfecta. La seva sogra, sovint desaprova la pols de les prestatgeries i la mira de dalt a baix perquè sempre va pensar que el seu fill es mereixia alguna “cosa” millor... i ella s'esforça per acontentar-los a tots, per ser acceptada i demostrar que pot fer la seva feina millor que ningú, que els seus nens són els millors, la seva casa la més neta i ella és digna del seu home.

Hauria de PARAR i escoltar les seves veritables necessitats. Deixar de provar d'agradar a tots, o a allò que se suposa que els altres esperen d'ella. Plantejar-se què necessita ella realment i quina classe de dona vol ser, abans d'acabar prenent pastilles per dormir, per l’estrès, per la depressió...

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars