DIR ADÉU A LA PARELLA (2)

Ja hem vist en DIR ADÉU A LA PARELLA (1) algunes de les causes que fan que la parella no funcioni. Però malgrat no funcionar, molts cops se segueix amb la parella durant molt de temps, sense afrontar la situació ni buscar una sortida. Per què ho fem?

Un dels motius més freqüents és el de pensar que “ja passarà”, que és una crisi temporal i se solucionarà sola. I s'atribueix el malestar de la parella a les causes econòmiques, a l'estrès de la feina, als fills, als pares, etc.


D'una banda, els problemes, siguin quins siguin, si no s'afronten, no solen resoldre's per sí sols: ben al contrari, tendeixen a cronificar-se i agreujar-se. Només estem guanyant temps, potser perque no tenim forces per afrontar-ho.

D'altra banda, els problemes econòmics, laborals, dels fills, etc. són inherents a la pròpia existència. Sempre n'hi ha algun. Són poques les temporades que podem passar veritablement tranquils, amb la sensació que tot va perfecte. I la relació de parella hauria de funcionar, la comunicació, la confiança, la sinceritat, el compartir i les relacions sexuals, haurien de seguir funcionant, passi el que passi al voltant. Les circumstàncies adverses haurien de servir per enfortir el vincle de la parella, per fer una pinya.

Són molts els motius que ens frenen quan pensem en una separació: l’economia, els fills, la família i l'entorn, la por a la soledat, la por a no ser capaç de tirar endavant sense una parella, la por a què passarà, a la situació desconeguda a la què ens enfrontem... i això sovint fa que ens adaptem, que ens acomodem. És el que s'anomena la zona de confort, aquella franja que hi ha entre allò ideal i allò insuportable, entre allò que voldríem i el patiment. És una zona en la què ens acomodem a viure, encara que no compleixi ni de bon tros amb els nostres objectius i els nostres projectes. Estem adaptats i ens resulta còmode. Però no ens omple. I a la llarga, aquest buit esdevé frustració, malestar, conflicte intern. Acaba sortint per algun lloc en forma de depressió, ansietat, algun símptoma somàtic, o buscant un/a amant, per exemple. A la llarga acaba per sortir.

Però no hi ha només dues opcions, conformisme o ruptura. Es poden fer moltes coses per millorar la relació de parella. Quan parlem de “salvar” la relació és que hem trigat massa temps a afrontar-ho. Hi ha un punt d'inflexió on un dels dos no vol donar marxa enrere, s'ha cansat de la situació i d'intentar arreglar les coses, o s'ha cansat d'adaptar-se a l'altre. Abans d'arribar a aquest extrem és necessari buscar una aproximació. Busquem l'espai idoni, com pot ser un viatge, una escapada els dos sols, lluny de tots els factors externs que ens entorpeixen. Estant allunyats dels problemes i relaxats, és el moment de parlar d'allò que no funciona. Però cal que tots dos hi estiguin disposats. Caldrà escoltar, veritablement escoltar, les demandes de la parella. Caldrà canviar coses, canviar actituds. Caldrà renunciar a algunes coses. Si volem que canviï la relació, haurem de canviar algunes de les nostres maneres d'actuar. Pensem que no podem canviar a l'altre; podem proposar canvis, ens en proposaran, i hem de ser sincers amb nosaltres mateixos i amb l'altre, i decidir si estem disposats a fer els canvis que se'ns demanen o no.

Algunes vegades, disposar d'un temps o d'un espai sense l'altre, és a dir, una separació temporal ens ajuda a veure les coses amb distància, amb perspectiva.

Si finalment decidim deixar la relació, lo ideal seria poder fer-ho de mutu acord, sense fer-nos més mal del que ja provoca el trencament per sí mateix.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars