EM FALTA ENERGIA

Què és en realitat l'energia? Per què hi ha cops que sembla que ens falti? Què són els bloquejos energètics? Intentaré aportar una mica de llum a aquesta qüestió.

Tots els éssers vius tenim energia. La necessitem per viure: per a mantenir les funcions corporals, per a fer la digestió, per a respirar, caminar, córrer, parlar,... però, com es genera aquesta energia?


L'energia entra al cos per dalt, és a dir, a través dels aliments, de l'oxigen que respirem i del sol i la llum que rebem. Travessa tot el cos, metabolitzant-se: els aliments es transformen a través de la digestió, amb la intervenció dels diferents òrgans, en energia per a ser utilitzada i emmagatzemada. L'oxigen passa a la sang a través dels pulmons i es distribueix per totes les cèl·lules del cos. El sol ens aporta nutrients que també el cos metabolitza: la vitamina D3 prové dels raigs solars, i ens ajuda a fixar el calci als ossos. A l'hivern disminueix la presència d'aquesta vitamina al nostre cos. Però què passa quan ens sentim cansats, decaiguts, desanimats..., què passa quan ens falta l'energia?

Us proposo un petit experiment: observeu la vostra postura corporal. Les espatlles, si estan aixecades, fan que el tòrax també estigui dret. Si les espatlles estan caigudes, tanquen la caixa toràcica. Si les espatlles estan cap endavant, oprimeixen el pit. La conseqüència és més que evident: ens entra menys aire. I menys aire és menys energia. Les persones deprimides tenen un aspecte característic: una posició corporal decaiguda, com si tot el cos els pesés més, les espatlles caigudes i cap endavant, el tòrax “aixafa” el plexe solar i l'aparell digestiu, de manera que també afecta a la ingestió i la digestió dels aliments. La conseqüència directa és la manca d'energia. Una de les primeres recomanacions que els faig als meus clients deprimits és que prenguin consciència de la seva postura corporal, que comencin a respirar millor.

Per què tanquem les espatlles? Probablement hem patit una mala experiència: frustració, desamor, una pèrdua... que ens ha causat tristesa i dolor. On se sent el dolor? Al pit. La defensa del nostre cos per tal de mitigar aquest dolor, aquest patiment, és oprimir el pit, tancar-lo. Així no fa tant de mal. Però, és clar, llavors respirem menys. I tindrem menys energia. I conseqüentment, tindrem molts més números per patir una depressió.

Amb el menjar passa igual. Les persones que mengen molt poc (posem per cas que ho fan per no engreixar-se), o les que tenen dèficit d'alguns nutrients en la seva dieta, també aporten menys energia al seu cos. Una de les característiques de l'anorèxia és la depressió que porta associada.

De la mateixa manera que, oprimint el pit ens falta oxigen i ens baixa l'energia, al llarg de la nostra vida, patim diferents “atacs” als nostres sentiments: la vergonya, la ràbia, la por... provoquen reaccions al nostre cos, i “bloquegem” de manera inconscient diferents músculs del nostre cos per patir menys. Es creen unes cuirasses cròniques que bloquegen la lliure circulació de l'energia. En d'altres articles parlo d'aquests bloquejos energètics.


Tornar a la pàgina principal


NOTA: Si t'ha agradat, si us plau comparteix. I si vols fer algun comentari, em serà útil i de gran interès. Gràcies.


Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars