DEIXA ANAR EL LLAST


Quan un any s'acaba, molts de nosaltres aprofitem per fer balanç, per recordar tots els bons moments que hem viscut i totes les experiències no tan agradables, que no per ser dures són menys importants: sempre dic que una mala experiència porta a un bon aprenentatge.

Si ho necessites, i creus que ara és un bon moment per a tu, fes ara mateix aquest balanç.

Quan jo ho faig, m'agrada donar les gràcies per molts motius: perquè estic viva, perquè tinc salut, tot i petites xacres, perquè puc gaudir de la companyia de la meva família, dels meus amics ... Perquè tinc la sort de tenir treball, i tinc el privilegi de guanyar-me la vida fent el que m'agrada. I perquè he après a gaudir de la vida, a treure-li tot el suc possible. Gaudeixo recorrent la natura amb la meva bici, descobrint nous camins, cantant Gospel un dia a la setmana en un cor i moltes aficions més.

Ja he après a no fer-me grans propòsits per a l'any que entra, propòsits difícils que sé que duraran quatre dies. Acostumo a fer-ne només un, a centrar la meva energia en un sol objectiu. He après que és més efectiu concretar l'energia en un sol propòsit. La meta que m'he marcat per a aquest any, me la guardo per a mi.

Però més enllà de resums d'any i propòsits nous, un canvi d'any és una data que pot servir-nos per a marcar un abans i un després. Qualsevol dia és bo per prendre decisions importants, però sembla que el canvi d'any es presta. Us vull fer una proposta: tots tenim temes que anem arrossegant, situacions i vivències doloroses del nostre passat que es converteixen en una càrrega que no ens deixa avançar. Un passat difícil, una etapa dura, la ruptura d'una relació, una mort dolorosa, un trauma que ens va marcar ... i moltes vegades, sense adonar-nos, l'arrosseguem com una càrrega pesada. Una càrrega que ens dificulta la vida, ens impedeix gaudir plenament del present, una espina clavada que ens segueix mortificant ... Us convido a deixar-la anar. Deixar que es vagi. Acomiadar-nos. Només deixant que es vagi el passat podrem rebre el present d'una forma plena. Quan siguem capaços de fer aquest pas ens sentirem alliberats i ens adonarem que podem caminar, respirar, viure i avançar amb molta més fluïdesa.

L'odi i la rancúnia només ens fan mal a nosaltres. Pot semblar que té connotacions religioses el que us diré, però el perdó ens allibera. Només quan s'experimenta es pot entendre. L'odi ens fa mal, és una energia negativa que tenim dins nostre. No és productiu. No serveix per solucionar res. Ni per arreglar el passat. Només ens mortifica a nosaltres, ens obliga a tenir present constantment el greuge, a seguir sofrint. Quan deixem anar, quan enterrem el passat, és quan passem pàgina i comencem a viure i a gaudir plenament del present. Us convido a deixar anar el vostre llast. Deixar enrere els greuges, les ofenses, les etapes fosques, el mal que ens han fet ... i començar a viure plenament, amb sentiments positius, a enfocar-nos en el futur, a posar il·lusió i esperança en els nostres actes. El present és el moment en què estem vius, en què estem bategant, respirant. Cal que aprenguem a gaudir-ho, alliberant-nos de les càrregues del passat, que no ens aporten res.

Benvingut/da al teu present.



Telf.:  605 52 52 81


Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars