NO T'ATURIS!

En els temps que estem vivint hi ha molta gent que està sense feina. Però cal no aturar-se...


Després del primer impacte, un cop ens assabentem de que ens quedem sense feina, al començament tenim moltes ganes de fer coses, molts projectes, estem actius. Pensem que trobarem feina de seguida. Però a mesura que passa el temps, les forces semblen marxar i les energies minven.

Hi ha estudis contrastats que demostren que necessitem un cert grau "d'estrès" per funcionar. Tots sabem que, quan portem uns dies de vacances, baixem el ritme, ens relaxem, i fem moltes menys coses que quan portem el ritme de la vida quotidiana. Quantes més coses tenim per fer, més en fem, més rendim. Però quan tenim la sensació de tenir tot el temps del món, ens relaxem i tenim tendència a deixar-ho tot "per a demà".

També segons els estudis, el grau d'estrès influeix de manera diferent en les persones, segons el seu tipus de personalitat. Les persones introvertides, tenen un nivell d'estrès intern baix, tenen un ritme més pausat. Necessiten doncs, un grau d'estrès "extern" més gran per posar-se en marxa. Les persones extravertides, tenen un nivell intern d'estrès més alt, i amb poca pressió externa s'activen de seguida. Però pel contrari, davant de situacions molt estressants, quan el nivell és molt alt, les persones introvertides funcionen millor, i les extravertides tendeixen a desbordar-se per excés.

Quan estem a l'atur i tenim poques obligacions, el rellotge no ens pressiona, tenim tendència a relaxar-nos, a desactivar-nos. Això és perillós. Sovint em trobo amb persones que porten bastant de temps aturades i han deixat de seguir fins i tot les rutines més bàsiques, com portar un horari "normal". Cada cop van a dormir més tard, s'aixequen més tard, el temps no els condeix...

Si bé no cal matinar, és bo mantenir un horari: aixecar-se pel matí, organitzar-se les tasques, inclús fer-se un horari per escrit. Fer les feines de la casa, els encàrrecs, posar-se un horari per buscar feina... M'he trobat persones a la consulta que diuen que "no poden venir tal dia pel matí perquè han d'anar al metge... a les 5 de la tarda". És la sensació que "aquell dia ja el tinc ocupat". Quan estàvem treballant, anàvem al matí al psicòleg, a la tarda al metge, fèiem la feina, portàvem la casa, i encara trobàvem temps per anar al gimnàs.

Com evitar aquesta desactivació? En primer lloc, és molt important buscar-nos activitats, ja siguin esportives, artístiques, etc.: tenir una obligació i una motivació per sortir de casa i ocupar el temps. Tant se val quina activitat triem, pot ser simplement, fer neteja de la casa o pintar les parets. A ser possible, convé triar una activitat fora de casa i amb altres persones, sobretot si vivim sols, que tindrem tendència a l'aïllament.

L'esport, sigui quin sigui, ens activa. Sortir a córrer, en bicicleta o simplement fer una caminada diària, a banda de ser saludable, ens fa activar-nos, i segrega endorfines, hormones que ens fan sentir bé i ens ajuden a activar el cos i la ment. Pot ser un bon començament per trencar la falta d'inèrcia. Els gimnasos han abaixat els preus...

El tema de l'horari també és important: seguir una rutina, una estructura del temps. Ens condirà molt més. Pot ser un horari genèric. És important llevar-se cada dia a la mateixa hora, encara que no haguem de "fitxar", per un tema d'estructuració. Posar-nos una sèrie d'obligacions, de rutines, i seguir-les.

Quant a la recerca de feina, tots sabem que costa molt trobar-ne i que és molt frustrant. Per això va bé apuntar-se a aquestes oficines de suport, que n’hi ha a gairebé tots els municipis, i on ens trobarem eines per ajudar-nos, persones que ens animaran i persones amb les què podrem compartir la nostra situació i no sentir-nos tan sols en la nostra lluita. En aquests llocs et faciliten ordinador amb Internet, borses de treball, pàgines que potser no coneixem, diferents recursos, ajut per confeccionar el currículum, la carta de presentació, eines per enfrontar-nos a una entrevista de feina, etc.

També és interessant estudiar alguna cosa, fer algun curs, ja sigui per ocupar el nostre temps, com alguna cosa que ens pugui ser útil de cara a buscar-nos una feina. Triem millor els cursos en què haguem de desplaçar-nos, estar amb altres persones, etc., abans que els cursos "on line". Així ens obliguem a moure'ns i també a arreglar-nos.

Aquest últim és un aspecte també força freqüent, el de "deixar-se" un mateix, el "per què m'haig d'arreglar". És important no descuidar l'aspecte personal, perquè veure'ns bé al mirall ens fa sentir millor amb nosaltres mateixos, i ens ajuda a evitar caure en l'auto-abandonament.

Pensem sempre que la nostra situació, encara que difícil, és temporal, tard o d'hora canviarà. Però mentrestant cal que seguim vivint amb la dignitat que mereixem, fent coses que ens omplin, en definitiva, continuant essent persones normals i corrents, persones de ple dret.


Telf.:  605 52 52 81


Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars