El jardí del rei

Un rei va fer plantar al seu jardí moltes plantes diverses per tenir-hi de tot. Però un dia va descobrir que els arbres, arbustos i flors s'estaven morint i els va demanar explicacions.

- Estic escarransit perquè no puc ser tan alt com el Pi –respongué el Roure.

- Em moro perquè no puc donar raïm com la Vinya –justificà el Pi.

- Estic pansida perquè no puc florir com el Roser –digué la Vinya.

- Ploro perquè no puc ser alta i sòlida com el Roure –somicà el Roser.

Aleshores va trobar una planta, una Maduixera, florida i molt ufanosa. El rei li preguntà com era que creixia tan formosa enmig d'aquell jardí musti i trist, i la Maduixera li respongué:

- No ho sé. Potser sigui perquè sempre vaig suposar que, quan em vas plantar, volies maduixes. Si haguessis volgut un Roure o un Roser, els hauries plantat; i em vaig dir:"Intentaré ser Maduixera de la millor manera que pugui".





El regal del rei

Relat extret del llibre "La bona vida":
El rei va rebre com a obsequi dues cries de falcó i les va donar al mestre de falconeria perquè les entrenés. Al cap d'uns mesos, l'instructor va comunicar al rei que un dels ocells estava totalment ensinistrat però que a l'altre li succeïa alguna cosa estranya: no s'havia mogut de la branca des del dia de la seva arribada a palau, fins al punt que calia portar-li l'aliment fins allí.

El rei va fer buscar remeiers i guaridors de tota mena, però no n'hi va haver cap que aconseguís fer volar el falcó. Llavors va encarregar la missió a membres de la cort, però no se'n van sortir. Per la finestra de la seva cambra, el monarca veia l'au immòbil a la branca. Finalment, va publicar un edicte entre els súbdits i, l'endemà al matí, va veure el falcó volant pels jardins.

- Porteu-me l'autor d'aquest miracle. -va dir.

De seguida li van presentar un camperol.
- Tu has fet volar el falcó? Com ho has fet? Que potser ets un mag?
Entre feliç i espantat,l'home li va respondre:

- No ha estat gens difícil, sa Majestat, només he tallat la branca on sempre es posa. L'ocell ha vist que tenia ales i, simplement, ha volat.




L'odi

Un conte curt de Tony Mello per parlar de l'odi. El nostre enemic no és qui ens odia sinó a qui nosaltres odiem.

Un exconvicte d'un camp de concentració nazi va anar a visitar a un amic amb qui va compartir tan penosa experiència.

- Has oblidat ja als nazis? -Li va preguntar el seu amic.
- Sí. -Li va respondre.
- Doncs jo no. Encara els segueixo odiant amb tota la meva ànima.
- Llavors encara segueixent tenint-te presoner. -Li va contestar al seu amic plàcidament.




    






El poder de la por

Aquest és un altre conte curt de Tony Mello.



La Pesta anava ràpidament a Damasc i pel camí va passar al costat de la tenda del cap d'una caravana al desert.


- On vas amb tanta pressa? -li demanà el cap.

- A Damasc. Vull cobrar-me un miler de vides.
Ja de retorn, la Pesta tornà a trobar la caravana.
- Ja sé que t'has cobrat 50.000 vides, i no el miler que em vas dir! -li va increpà el cap.
- No! Jo només me n'he cobrat mil, de vides. La resta se les ha endut la Por.








Un conte curt de Tony Mello per mostrar-nos que la felicitat és una actitut davant la vida, es presenti com s'ens presenti.

Felicitat
Deia un ancià que només s'havia queixat una vegada en tota la seva vida: "Va ser quan anava amb els peus descalços i no tenia diners per comprar sabates. Llavors vaig veure un home feliç que no tenia peus. I mai més vaig tornar a queixar-me."

















Aquest és un altre conte molt curt de Tony Mello per il·lustrar que els defectes que veiem en els altres, molts cops, són els nostres propis defectes.




Els seus defectes, els nostres defectes:



- Perdoni, senyor, -va dir el tímid estudiant- però no he pogut desxifrar allò que vostè em va escriure al marge del meu últim exàmen.



- Li deia que escrigui vostè d'una manera més llegible -li replicà el professor. 








Un conte curt de Tony Mello:

Diògenes



Estava el filòsof Diògenes sopant llenties quan el va veure el també filòsof Aristip, que vivia confortablement a força d'adular al rei.

I li va dir Aristip:
"Si aprenguessis a ser submís al rei, no hauries de menjar aquestes miserables llenties".

Diògenes replicà:
"Si tu haguessis après a menjar llenties, no hauries d'adular al rei".










Un conte curt de Tony Mello:

Els murs que ens empresonen són mentals, no reals:

Un ós recorria constantment, amunt i avall, els sis metres de llarg de la seva gàbia.
Quan, al cap de cinc anys, van treure la gàbia, l'ós va seguir recorrent amunt i avall els mateixos sis metres, com si encara estigués a la gàbia.
...I ho estava,... per a ell.
.






Vivaldi








Psiquiatria: l'etiquetatge d'infants amb falsos trastorns mentals






Confia!

Tu saps allò que necessites saber.

Atura els teus dubtes.

Aquelles pessigolles interiors són la teva més alta veritat i elles et serviran de la millor manera.

Quan desconeixes o negues la teva intuïció, et penedeixes.

Tingues això present: finalment, tu i solament tu saps allò que és millor per a tu mateix.

Si, sense adonar-te, omples tot un dia pintant: això és el que has de fer.

Si t'encanta caminar a la vora del mar, troba la forma d'arribar-hi.

En qui més has de confiar és en tu mateix.

Confia en tu mateix.



Sent!



Sent el dolor, experimenta el goig, fins que sentis que vas a evaporar-te.

Permete't riure fins que et faci mal.

Sent l'amor dins del teu cor.


Rendeix-te a la sensualitat de la vida.

Enfada't i allibera la teva fúria, si et cal, però fes-ho quan estiguis sol.

Si no sents de veritat, no estàs viu.



Toca!


Toca les parts que més estimes del teu cos.

Dóna abraçades quan vagis al forn, en el parc, a les portes de tota la ciutat.

Dóna un petó a la galta de la gent.

Acaricia al teu gos o al teu gat una mica més.


Gaudeix amb la sensació d’un mocador de seda, d’una peça de fusta, de les diferents textures.

La molsa, l’escorça, la roca i l’aigua.


Mentre més ho facis et sentiràs més a gust amb el plaer de tocar.






Reuneix-te!


Amb els homes i dones que estimes.

Pren el te acompanyat, camina en companyia pel bosc, conversa i parla, llegeix en veu alta per a d'altres.


Fes absolutament tot acompanyat.

Celebra que el teu cabell, el teu cos i les teves històries són diferents de les dels altres i a l'hora, són completament semblants.

Cuina i menja en companyia.

Plora, lamenta, riu i abraça't amb algú.





Rep!


Per una vegada deixa de donar a tothom menys a tu mateix.

Rep i accepta els cumpliments amb gràcia.


Rep la veu que necessites escoltar, l'abraçada, una estona per a conversar, el menjar a taula, una mirada de complicitat,...

Rep totes les coses bones que mereixes i recorda de mostrar gratitud per la teva vida.




Escolta!

Seu en silenci i observa tot allò que pot ser escoltat.


Escolta la gent, allò que realment diuen.

Escolta la teva veu interna, aquella que només pots escoltar quan baixa la confusió de cada dia.

Escolta el xiuxiueig de les fulles, el vent acaronant l’aigua, escolta una escena de pau.


Escolta el teu cor i escolta sempre allò que mai has parlat.





Mou-te!



Mou la teva casa, el teu llit, el teu cos.

Camina, vés a la muntanya,  escapa't de la rutina del treball, de les relacions nocives i dels patrons de vida.

Canvia la teva perspectiva.


Apropa't a aquelles persones amb les que et pots mostrar amb autenticitat i nodreixen els teus somnis més bojos.

No cal moure muntanyes: traslladar una pedreta pot fer meravelles.







 



















ELS NOUVINGUTS

Aquest cap de setmana farà quinze dies, vaig assistir a un curs de Psicologia Cultural Diferencial dels col·lectius d’immigrants, impartit per l’ Institut Erich Fromm de psicologia Humanista i l'associació Oasis d'ajut psicològic a l’immigrant,  de Barcelona.

El que m'ha semblat més interessant del curs, a grans trets és poder reconèixer el gran estrés que suposa per a una persona, el fet de deixar la seva terra, els seus costums, els seus familiars i amics, inclús els seus sabors, olors, etc, per a submergir-se dins d'una cultura diferent, haver de trobar feina, casa, noves amistats, ser acollit, sentir-se valorat i estimat...

A la duresa d'haver-se d'acomiadar dels seus, i a cops, deixar inclús parella i fills, cal afegir la hostilitat que sovint troben per part d'algunes persones del país d'acollida, que es senten amenaçats en veure la gran afluència de nouvinguts. L’immigrant passarà per 4 fases psicològiques diferenciades: Un primer moment, quan pren la decisió d'emigrar, en què hi acostuma a haver una certa idealització, de pensar que tot serà més fàcil i millor al país d'acollida, una segona fase que es caracteritza pel desencís i la lluita. Una tercera fase, quan s'ha aconseguit cobrir les necessitats més bàsiques (feina i habitatge) que serà quan s'enfronti a la seva realitat social, la de sentir-se diferent, i molts cops, sol. I la quarta fase, l'adaptació, que pot anar des de la integració fins a la marginalitat, depenent de molts factors. 

En un proper article aprofundiré sobre totes aquestes qüestions, i també parlaré de què podem fer com a persones "acollidores" per a facilitar la integració d'aquestes persones.



Ara, us deixo amb un poema, de Miquel Martí i Pol, que sintetitza tots aquests sentiments del nouvingut.

L’ANY VINENT

L’any vinent ja ningú no es fixarà en nosaltres.
Ara som nouvinguts i ens miren amb menyspreu
fins i tot els qui tenen quaranta anys de costum
i ja res no els altera.
Tenim un aire atordit i tenaç
que fa riure les dones
i no gosem a penes girar el cap
per por de perdre l’equilibri.

D’ací a un any, però, ja haurem mudat la pell,
durem la roba amb més desimboltura,
empaitarem les noies
i haurem après a dir paraules dures
sense sentir que ens tremolen les cames.
Aleshores serà el moment d’esperar els altres,
els nou vinguts de torn per tal d’entrar en el joc
formant part ja per sempre del bàndol que odiàvem,
el moment d’assajar formes noves
per guanyar l’afalac d’una rialla
d’estúpida complicitat,
o tal volta un renec sorollós de sorpresa.

I envellirem de pressa,
car res no cansa tant com assolir
en un sol any tot allò que anhelàvem.

Miquel Martí i Pol, 1987
























VIURE DESPENTINADA



Us passo aquest text que he trobat per la xarxa i que vull compartir amb vosaltres.


Hoy he aprendido que hay que dejar que la vida te despeine, por eso he decidido disfrutar la vida con mayor intensidad… 



El mundo está loco.. Definitivamente loco… Lo rico, engorda.  Lo bonito sale caro.  El sol que ilumina tu rostro arruga. Y lo realmente bueno de esta vida, despeina…

- Hacer  el amor, despeina.
- Reírte a carcajadas, despeina.
- Viajar,  volar, correr,  meterte  en el mar, despeina.
- Quitarte la ropa, despeina.
- Besar a la persona que amas, despeina.
- Jugar, despeina.
- Cantar hasta que te quedes sin aire, despeina.
- Bailar  hasta que  dudes  si fue buena idea ponerte tacones altos esa noche, te deja el pelo irreconocible…

Así que, como siempre, cada vez que nos veamos yo voy a estar con  el cabello despeinado…

Sin embargo, no tengas duda de que estaré pasando por el momento más feliz de mi vida.
Es ley de vida: siempre va a estar más despeinada la mujer que elija ir en el primer carrito de la montaña rusa, que la que elija no subirse.

Puede ser que me sienta tentado a ser una mujer impecable, peinada y planchadita  por  dentro  y por fuera. El aviso clasificado de este mundo exige buena presencia: Péinate, ponte, sácate, cómprate, corre, adelgaza, come  sano, camina recta, ponte seria…

Y quizá debería seguir las instrucciones pero ¿cuando me van a dar la orden de ser feliz? Acaso no se dan cuenta que para estar guapa, me debo de sentir guapa...
¡La persona más guapa que puedo ser!

Lo único que realmente importa es que al mirarme al espejo, vea a la mujer que debo ser. Por eso mi recomendación a todas las mujeres: 
 Entrégate, Come cosas ricas, Besa, Abraza, Haz el amor, Baila, Enamórate, Relájate, Viaja, Salta, Acuéstate tarde, Levántate temprano, Corre, Vuela, Canta, Ponte guapa, Ponte cómoda, Admira el paisaje, Disfruta, y sobre  todo... 

... deja  que la vida te despeine!!!!
 Lo peor que puede pasarte es  que, sonriendo frente al espejo, te tengas que volver a peinar.
 
SIEMPRE LUCHA POR TUS SUEÑOS 






















La granota

Sobre el projecte de la Fundació "Juegoterapia"



Hola a todos,

Me gustaría hablaros sobre un proyecto estupendo: La Fundación "Juegaterapia.org"se dedica a recoger todo tipo de consolas para NIÑOS enfermos de cáncer y distribuirlas en hospitales con zona de oncología infantil.  Continuar llegint


"La Vanguardia" :

Elisabet Sahtouris, bióloga de la evolución y futurista

"Esta crisis es biológica: o cooperamos o nos extinguimos"  Llegir l'article

Grégoire Ahongbonon, de la Asociación San Camilo de Lellis para enfermos mentales:
"Primero el ser humano, luego el dinero"  Llegir l'article

Frank J. Kinslow, que predica la curación cuántica:

"No hay nada de malo en relajarse y no hacer nada"  Llegir l'article

Jacques Bouveresse, filósofo que denuncia el dominio absoluto de la comunicación:

"Lo triste es no haber sido capaz de amar a más personas"  Llegir l'article

"Felicitarte por el trabajo bien hecho es un chute mucho más grande que el sueldo que te pagan"
Victor Küppers es formador de actitudes por vocación y en el libro "El efecto actitud" sitúa al personal como la clave del éxito de las empresas que triunfan.  Llegir l'article
 Telf.:    605 52 52 81

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars