JO NO AJUDO A LA MEVA MULLER

El veritable canvi comença a casa nostra. L'home del vídeo té molt clara la seva posició a la llar: ell no ajuda sinó que fa les coses perquè és part integrant de la seva llar, i intenta que el seu amic reflexioni.



Un amic va venir a casa a prendre un cafè; ens vam asseure i vam començar a parlar de la vida.

En un moment de la conversa, vaig dir: "Vaig a rentar els plats i torno de seguida." Em va mirar com si li hagués dit que anava a construir una nau espacial.

Després em va dir amb admiració, però una mica perplex: "Que bé que ajudis a la teva dona, jo no ajudo a la meva perquè ella no reconeix el meu esforç. La setmana passada, vaig netejar el terra i no m'ho va agrair."

Vaig tornar a seure al seu costat i li vaig explicar que jo no "ajudo" a la meva muller: "En realitat, la meva dona no necessita ajuda, ella necessita un company. Jo no ajudo a la meva dona a netejar la casa, netejo perquè jo també visc aquí. No ajudo a la meva dona a cuinar, perquè jo també vull menjar i per això cuino. Jo no ajudo a la meva dona a rentar els plats després de dinar, perquè jo també utilitzo aquests plats. Jo no ajudo a la meva dona amb els seus fills, perquè també són els meus fills, i és el meu deure com a pare. Jo no ajudo a la meva dona a rentar, estendre o plegar la roba, perquè aquesta roba també és meva i dels meus fills. Poso la rentadora perquè aquí està la meva roba bruta i la dels meus fills. No sóc una "ajuda a casa", sóc part de la casa. Mai no ho has pensat, amic meu? Si alguna vegada neteges el pis, per què vols que et donin un premi a l'excel·lència amb magnificència? Per què?"

Li vaig preguntar al meu amic quan havia estat l'última vegada que li havia donat les gràcies a la seva dona per haver netejat la casa, rentat la roba, banyat als nens, cuinat, organitzat les coses, etc.

"Potser vas pensar que tot això no és el teu treball, sinó el d'ella. Potser t'han ensenyat que tot això s'ha de fer sense que tu moguis ni un dit. Fes-li un cop de mà, comporta't com un autèntic company, no com un convidat que només arriba a casa a menjar, dormir, dutxar-se i satisfer les seves necessitats.
El veritable canvi comença a casa nostra. Cal ensenyar als nostres fills i filles el veritable sentit de la companyonia."

Transcripció i traducció del vídeo: Rosa Muro Guardiola


NOTA: Si t'ha agradat, si us plau comparteix. I si vols fer algun comentari, em serà útil i de gran interès. Gràcies.

Telf.: 605 52 52 81

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars