UNA EDAT QUE ENCARA NO TÉ NOM



Aquest escrit no sé de qui és, m'ha arribat mitjançat la xarxa, però l'he trobat tant interessant i maco que el vull compartir i escampar encara més:

Si observem amb cura, podem detectar l'aparició d'una franja social que abans no existia: la gent que avui té entre cinquanta i setanta anys.

A aquest grup pertany una generació que ha fet fora de l'idioma la paraula "envellir", perquè senzillament no té entre els seus plans actuals la possibilitat de fer-ho.

Es tracta d'una veritable novetat demogràfica semblant a l'aparició, en el seu moment, de l' "adolescència", que també va ser una franja social nova que va sorgir a mitjans del S. XX per donar identitat a una massa de nens desbordats, en cossos crescudets, que no sabien fins llavors on ficar-se, ni com vestir-se.

Aquest nou grup humà que avui ronda els cinquanta, seixanta o setanta, ha portat una vida raonablement satisfactòria.

Són homes i dones independents que treballen des de fa molt de temps i han aconseguit canviar el significat tètric que tanta literatura llatinoamericana li va donar durant dècades al concepte del treball.

Lluny de les tristes oficines, molts d'ells van buscar i van trobar fa molt de temps l'activitat que més els agradava i es guanyen la vida amb això.

Suposadament ha de ser per això que se senten plens; alguns ni somien amb jubilar-se.

Els que ja s'han jubilat gaudeixen amb plenitud de cadascun dels seus dies sense temors a l'oci o a la solitud, creixen des de dins. Gaudeixen l'oci, perquè després d'anys de treball, criança de fills, mancances, desvetllaments i successos fortuïts bé val veure el mar amb la ment.

Però algunes coses ja poden donar-se per sabudes, per exemple que no són persones detingudes en el temps; la gent de "cinquanta, seixanta o setanta", homes i dones, manega l'ordinador com si ho hagués fet tota la vida. S'escriuen, i es veuen, amb els fills que estan lluny i fins i tot s'obliden del vell telèfon per contactar als seus amics i els escriuen un correu electrònic o whatsapp.

Avui la gent de 50 60 o 70, com és el seu costum, està estrenant una edat que encara NO TÉ NOM; abans, els d'aquesta edat, eren vells i avui ja no ho són, avui estan plens física i intel·lectualment, recorden la joventut però sense nostàlgies, perquè la joventut també està plena de caigudes i nostàlgies i ells ho saben. La gent de 50, 60 i 70 d'avui celebra el Sol cada matí i somriu per a si mateixa molt sovint... fan plans amb la seva pròpia vida, no amb la dels altres. Potser per alguna raó secreta que només saben i sabran els del segle XXI.

La joventut es porta per dins.
 
La diferència entre un nen i un adult, simplement és el preu de les seves joguines.


NOTA: Si t'ha agradat, si us plau comparteix. I si vols fer algun comentari, em serà útil i de gran interès. Gràcies.

Pilar Morey Bulbena 
Telf.: 605 52 52 81

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars