QUAN NO PUC EXPRESSAR UN SENTIMENT


Ja hem vist, en articles anteriors, que hi ha sentiments prohibits, sigui pel contexte cultural sigui pel familiar: “els nens no ploren”, etc.

Però, què passa quan no podem expressar un sentiment? Quan tenim prohibida la tristesa, per exemple, o la ràbia, o la por...? Doncs aquest sentiment no permès, es canalitza d'alguna altra manera: Aquesta energia que ens genera una situació i que no podem expressar de la manera més lògica, s'acumula i es transforma en un altre sentiment... o en alguna altra cosa.

Posaré alguns exemples:

Hem d'agafar l'autobús. Anem tard, i correm. El veiem passar, arriba a la parada abans que nosaltres... Just quan hi arribem, l'autobús tanca les portes, arrenca i marxa.

Situeu-vos per uns moments en aquest exemple, a tots ens ha passat algun cop: què sentim? Quin és el sentiment que ens ve primer? Frustració. Impotència. I a sota, ràbia. Com l'expressem?

Depèn: depèn de què ens han ensenyat. I del nostre impuls personal. La resposta lògica és l'expressió de la ràbia. I la mesura ha de ser proporcional a la mida de la frustració:
  • Un renec, una paraulota, són el més adequat.
  • Si comencem a donar puntades de peu a la marquesina, probablement estem expressant ràbia acumulada per altres motius.
  • O estem canalitzant altres sentiments no expressats.
  • Si no reaccionem, fins i tot si no sentim una mica de ràbia davant d'aquesta situació, tenim un problema: no som capaços de connectar amb la nostra ràbia.

Us posaré un altre exemple:

Una noia deixa a la seva parella, trenca la relació. El noi, que no es permet la tristesa perquè li han dit que “no fa home”, com que no pot sentir ni expressar la tristesa, ho transforma en ràbia. I se'n va a un bar, beu més del compte, i provoca una baralla, es pega amb algú. Així, pot canalitzar el seu dolor.

A sentir ràbia quan hauríem de sentir tristesa, se'n diu sentiment paràsit. És quan substituim un sentiment prohibit per un que no ho està.

També podem trobar el cas contrari, i tota mena de combinacions entre sentiments reals i paràsits. 
 


Per exemple, teníem moltes expectatives posades en una entrevista de feina. Passem totes les proves i al final ens diuen que han seleccionat a un altre candidat. Frustració. Ràbia, i també tristesa. I potser por, de no trobar una altra feina.
  • Podem reaccionar trucant a un amic, explicar-li i renegar, o plorar una mica.
  • També li podem explicar que tenim por.
  • Però si ens passem una setmana plorant, al llit, i sense parlar amb ningú, estem transformant la ràbia i la por en tristesa i depressió.

Sovint em trobo amb persones que m'estan explicant una situació molt dolorosa, amb un somriure als llavis...

És interessant fer una reflexió de les nostres reaccions davant diferents situacions, i analitzar, amb distància, quan ja no contaminem els nostres pensaments amb el sentiment viu, si la nostra resposta va ser l'adequada, tant quant al sentiment corresponent, com a la seva intensitat.
Podem descobrir, sorpresos, que tenim tendència a expressar sovint la ràbia, o la tristesa, o la por, fins i tot l'alegria, i en canvi no expressem gairebé mai un altre sentiment. Descobrirem quins són els nostres sentiments permesos, prohibits i paràsits. 





NOTA: Si t'ha agradat, si us plau comparteix. I si vols fer algun comentari, em serà útil i de gran interès. Gràcies.

Pilar Morey Bulbena 
Telf.: 605 52 52 81

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars