FAIG EL QUE PUC, AMB LES EINES QUE TINC

(Dedicat a S)


Faig el que puc, amb les eines que tinc…

I d’això es tracta. Però no sempre és així. Sovint volem fer més del que ens toca, volem arribar a un llistó que nosaltres mateixos ens anem pujant i pujant…

L’auto-exigència és això; auto, perquè ens la imposem a nosaltres mateixos. I exigència, perquè emana de la tirania, una tirania de la qual no en som conscients.

Preguntem-nos, si això que ens estem exigint a nosaltres mateixos, ho exigiríem al nostre millor amic, a la nostra parella… Demanem-nos si, de ser batlles del nostre poble, faríem una llei que obligués a tothom a fer el mateix que ens exigim a nosaltres mateixos…

Si la resposta és que no, és molt clar que ens auto-exigim. Plantegem-nos doncs, d’on provenen aquestes ordres auto-imposades.

I aquí vull introduir el concepte del “cassette gravat”: Probablement  vam tenir un pare o mare que eren molt exigents. Ens repetien un cop i un altre el mateix, ens exigien una sèrie de coses, sempre més, sempre més lluny, sempre més amunt…

Ells ja no son presents en el nostre dia a dia, però se’ns ha quedat un “cassette gravat” a dins, que es dispara davant de moltes situacions, i fa que el nostre cervell repeteixi les consignes dels pares un cop i un altre.

I què podem fer? Primerament, escoltar-nos a nosaltres mateixos. Escoltar el nostre cos, el nostre cansament, el nostre disgust,… el nostre enuig davant la auto-tirania. Llavors, pensem: “això m’ho dic jo mateix?” “o estic repetint frases del meu pare o mare”?

Molt probablement hi ha un cassette gravat a dins nostre. Davant d’això:
  • Tenim el dret a revisar-ho.
  • Tenim dret a canviar d’opinió.
  • Tenim dret a desobeïr els mandats dels nostres pares.

Ells, carregats de bones intencions, ens van passar una sèrie de missatges, sobre què està bé o malament, què hem d’aconseguir a la vida, com ho hem d’aconseguir… Ho van fer de la manera que sabien. Probablement, des del seu propi cassette. I nosaltres, si no fem una revisió profunda, meditada, dels valors que ens han transmès, del cassette gravat, repetirem la història, i traspassarem el cassette als nostres fills i filles. I la història continuarà.

Al llarg de la vida, fem diverses revisions dels valors que ens transmeten. Principalment, en l’adolescència i en els moments de crisi vital. Aquestes revisions són molt necessàries.

Així com hem fet revisió de valors morals, religiosos, educatius, polítics… i probablement  molts dels nostres valors no coincideixen amb els que ens van transmetre els nostres pares, també convé que revisem els valors més interns, com fins a on hem de resistir i aguantar, quant hem de donar de nosaltres mateixos, a on estan els límits del que és exigible.

I podem re-decidir, i canviar, i abaixar el llistó. No estem en aquest món per satisfer el mandat dels nostres pares, ni dels seus cassettes. Obeïm el nostre propi mandat, el que nosaltres decidim en tant que persones adultes.

Fem el que puguem, amb les eines que tenim.



NOTA: Si t'ha agradat, si us plau comparteix. I si vols fer algun comentari, em serà útil i de gran interès. Gràcies.

Pilar Morey Bulbena 
Telf.: 605 52 52 81

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars