"Les petites granotes a la nata"

Avui vull compartir amb vosaltres un conte de Jorge Bucay sobre el dilema entre llençar la tovallola o seguir lluitant.



Temps era temps que dues granotes van caure en un recipient de nata.

Immediatament es van adonar de que s'enfonsaven: era impossible nedar o surar massa temps en aquella massa espessa com arenes movedisses. Al començament, les dues granotes van camejar a la nata per arribar a la vora del recipient. Però era inútil, només aconseguien xipollejar en el mateix lloc i enfonsar-se. Sentien que cada cop era més difícil sortir a la superfície i respirar.

Una d'elles va dir en veu alta: “No puc més. És impossible sortir d'aquí. En aquesta matèria no es pot nedar. Ja que he de morir, no veig per què allargar aquest patiment. No entenc quin sentit té morir esgotada per un esforç estèril”.

Dit això, va deixar de camejar i es va enfonsar amb rapidesa, essent literalment engolida per l’espès líquid blanc.

L'altra granota, més persistent o potser més tossuda, es va dir: “No hi ha manera! Res es pot fer per avançar en aquesta cosa. No obstant això, encara que s'apropi la mort, prefereixo lluitar fins el meu darrer alè. No vull morir ni un segon abans que arribi la meva hora”.

Va seguir camejant i xipollejant sempre al mateix lloc, sense avançar ni un centímetre, durant hores i hores.

I de sobte, de tant camejar i batre les anques, agitar i camejar, la nata es va convertir en mantega.

Sorpresa, la granota va fer un salt i, patinant, va arribar fins a la vora del recipient. Des d'allà va poder tornar a casa raucant alegrement.



NOTA: Si t'ha agradat aquest conte, comparteix-lo amb els teus amics i deixa els teus comentaris.



Telf.: 605 52 52 81

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars