Deixar anar


Deixar anar

Deixar anar requereix amor.
Deixar anar no vol dir perdre l'interès;
vol dir que no puc fer les coses per un altre.
Deixar anar no vol dir que m'he d'apartar,
és adonar-me que no puc controlar a l'altre.
Deixar anar no és ser permissiu;
és permetre a l'altre que aprengui de les naturals conseqüències.
Deixar anar és admetre la impotència;
i això vol dir que el desenllaç no és a les meves mans.
Deixar anar no és intentar culpar o voler fer canviar a l'altre;
és obtenir el millor de mi mateix.
Deixar anar no és amoïnar-te;
sinó sentir la importància de l'altre.
Deixar anar no és composar a l'altre;
sinó recolzar-lo.
Deixar anar no és jutjar;
sinó permetre que l'altre es comporti com a ésser humà.
Deixar anar no és ficar-se al mig intentant resoldre-ho tot;
sinó permetre que els altres tracin el seu propi destí.
Deixar anar no és sobre-protegir;
sinó deixar que l'altre encari la realitat.
Deixar anar no és negar, sinó acceptar.
Deixar anar no és afanyar, renyar o discutir;
sinó furgar les pròpies limitacions i corregir-les.
Deixar anar no és acomodar les coses al meu caprici;
sinó prendre cada dia com vingui i recrear-me en ell.
Deixar anar no és criticar ni reglamentar a ningú;
sinó tractar de transformar-me en qui jo vaig somniar que puc ser.
Deixar anar no és lamentar-me pel passat;
sinó créixer i viure per al futur.
Deixar anar és témer menys i estimar més.

Autor desconegut


Telf.: 605 52 52 81

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars