"Los cuatro acuerdos"

El meu amic Jacobo em va regalar fa temps un llibre: “Los cuatro acuerdos”, del Dr. Miguel Ruíz. Ara, que per culpa d'un esquinç al peu estic més quieta, he aprofitat per acabar-lo de llegir. Avui vull compartir amb vosaltres un resum d'aquest llibre, que em sembla interessant. És d'aquells que et fan pensar, reflexionar, que té coses amb les quals estàs absolutament d'acord i d'altres que no... Si voleu, llegiu-lo i opineu per vosaltres mateixos.


A mesura que aprenem què és el món, què és la vida, anem fent molts acords amb nosaltres mateixos: acordem quina és la nostra fe, en quines coses creiem i en quines no, quines ens interessen, com actuar, quin codi de valors fem servir, i molts altres acords. El Dr. Ruiz proposa fer quatre acords bàsics amb nosaltres mateixos per a millorar la nostra vida.

1. Sigues impecable amb les teves paraules
La teva intenció es posa de manifest a través de les teves paraules. Son el poder que tens per a comunicar, pots crear un somni o destruir allò que et rodeja. Allò que deien de tu quan eres petit, t'ho creies: “ets molt llest”, “ets maldestre”, “ets guapo”, “ets lleig”... Com a adults, hem d'assumir la responsabilitat dels nostres actes, i de les nostres paraules. Fem servir les paraules per a transmetre el nostre amor, però també per expressar ràbia, gelosia, enveja, odi... Les xafarderies son pur verí: jutgem als altres, transmetem informació malintencionada. La teva opinió només és el teu punt de vista, no ha de ser necessàriament veritat. Fes servir les paraules per a dir coses bones de tu mateix i dels altres.

2. No et prenguis res com a cosa personal
Quan algú opina alguna cosa dolenta de tu, en realitat està obeint als seus propis sentiments, creences i opinions. Si et prens les coses d'una manera personal, et converteixes en una presa fàcil per als malintencionats. Et menges la seva brossa emocional i la fas teva. Ni tant sols les opinions que tens sobre tu mateix son necessàriament veritat: així doncs, no tens cap necessitat de prendre qualsevol cosa que sentis, d'una manera personal. Si algú no et tracta amb amor i respecte, el fet que s'allunyi de tu és un regal.

3. No facis suposicions
El problema de les suposicions és creure que son certes. Molts cops tenim por de fer aclariments i llavors fem suposicions. I les donem per certes. Es millor preguntar que fer suposicions. Sovint suposem que la nostra parella sap què pensem i no cal que li ho diguem. I això dona lloc a molts malentesos. Quan ens manca una part de la informació tenim la necessitat d'omplir aquest buit, i tendim a suposar, en comptes de preguntar. I després pretenem creure'ns la nostra suposició i lo que és més greu, fer-la creure als altres. 

4. Fes sempre tant com puguis
Si t'encamines cap al bé, cap a un projecte, i fas tant com puguis, tant se val si ho fas bé o malament: et sentiràs bé amb tu mateix. Si ens agrada allò que fem i fem el màxim possible, ens sentirem feliços i gaudirem de la nostra vida. Si una cosa es fa per obligació, no farem tant com puguem. La inacció és una manera de negar la vida. Seure durant hores davant del televisor cada dia manifesta una por a viure. Cal emprendre l'acció. Emprendre l'acció és estar viu i expressar el propi somni. Si fas tant com puguis en la recerca de la teva llibertat personal i de la teva autoestima descobriràs que trobar allò que busques és només qüestió de temps. I si caus, no et jutgis, ni et facis la víctima: aixeca't i segueix endavant.


Telf.: 605 52 52 81

Cap comentari :

Publica un comentari

Entrades populars