Quan jo marxi


Quan jo marxi, no vull que ploris, queda't en silenci, sense dir paraules, i viu records, reconforta l'ànima.

Quan jo em dormi, respecta el meu son, per alguna cosa m'adormo; per alguna cosa he marxat.

Si sents la meva absència, no pronunciïs res, i gairebé en l'aire, amb pas molt fi, busca'm a casa meva, busca'm en els meus llibres, busca'm en les meves cartes i entre els papers que he escrit acurat.

Posa't les meves camises, el meu jersei, el meu sac i pots usar totes les meves sabates. Et deixo la meva cambra, el meu coixí, el meu llit, i quan faci fred, posa't les meves bufandes.

Et pots menjar tota la xocolata, beure't el vi que vaig deixar guardat. Escolta aquell tema que a mi m'agradava, fes servir el meu perfum i rega les meves plantes.

Si tapen el meu cos, no em tinguis llàstima, corre cap a l'espai, allibera la teva ànima, palpa la poesia, la música, el cant i deixa que el vent jugui amb la teva cara. Besa bé la terra, pren tota l'aigua i aprèn l'idioma viu dels ocells.

Si em trobes molt a faltar, dissimula l'acte, busca'm en els nens, en el cafè, la ràdio i el lloc a on m'amagava.

No pronunciïs mai la paraula mort. Alguns cops és més trist viure oblidat que morir mil cops i ser recordat.

Quan jo em dormi, no em duguis flors a una tomba amarga, crida amb la força de tota la teva entranya que el món és viu i segueix la teva marxa.

La flama encesa no s'apagarà pel simple fet de que no hi sigui més.

Els homes que “viuen” no moren mai, s'adormen a estones, a estones petites, i el son infinit és només una excusa.

Quan jo marxi, estén la teva ma, i estaràs segellada amb mi en contacte, i encara que no em vegis, i encara que no em palpis, sabràs que per sempre seré al teu costat.

Llavors, un dia, somrient i vibrant, sabras que vaig tornar per no marxar.

Carlos Alberto Boaglio
Poeta i dramaturg argentí



Telf.: 605 52 52 81

Cap comentari :

Publica un comentari

Entrades populars