Ara som un equip !!!



Com ja sabeu, em dedico a la meva vocació la psicologia, des de fa molts anys.
Vull presentar-vos a qui és des de fa un temps, la meva companya a la consulta i amb qui comparteixo no només una amistat de llarg recorregut.
Compartim també l'amor per la psicologia humanista, aquesta altra mirada sobre l'ésser humà i les seves circumstàncies, sobre el dolor i la felicitat, sobre els recursos que tots tenim però molts desconeixem; sobre el que som i el que volem ser.
Marisol s'ha unit al meu projecte amb la mateixa il·lusió amb la que segueixo jo a dia d'avui, tants anys després del seu començament.
La finalitat com tants de vosaltres sabeu, és aportar el nostre granet de sorra perquè la vida sigui més fàcil, més suportable en els moments durs i poder afrontar-la amb suport, seguretat, nous recursos i també perseguint millorar dia a dia i tenir una vida més gratificant.
Gràcies a tots els que heu donat vida a aquest bloc amb la seva presència i amb el treball terapèutic que hem anat fent al llarg del temps.
Com sempre, estem a la vostra disposició per a junts, poder assolir els objectius que cadascú necessiti, segons la seva història de vida.

LA SÍNDROME POST-VACACIONAL (2)

Existeixen algunes situacions o estats que predisposen a patir la síndrome post-vacacional: 
  • Vacances llargues, esgotadores o durant les quals no es descansa de manera adequada. 
  • Adaptació insuficient a l’àmbit laboral, present inclòs abans de les vacances. Manca de motivació laboral.

El millor remei: la prevenció

El remei, com passa molts cops, està en prevenir la seva aparició. En aquest sentit es poden intentar diverses mesures.
El període vacacional permet una llibertat que no es té en altres períodes de l’any. Ara bé, mantenir cert horari ens permetrà que continuem amb un cert bioritme. A mesura que s’apropa la fi de les vacances, una volta progressiva encara que no sigui completa, a la rutina habitual pot afavorir que aquest canvi no resulti dramàtic ni catastròfic (com tirar-se a una piscina d’aigua freda).
Evitar una motivació personal excessivament centrada en les vacances.  No es pot estar desitjant les vacances durant la meitat de l’any i lamentar-se de que hagin acabat durant l’altra meitat. Per a això, es poden intentar mantenir determinades aficions. Pot haver-hi aficions que s’hagin iniciat durant les vacances, que sigui recomanable mantenir al llarg de l’any.
En relació a tot això, la divisió del període de vacances en diverses parts, pot ajudar de manera important a complir aquests objectius. Evitarà la sensació de saturació respecte a les vacances i ens ajudarà a la tornada saber que encara ens queden uns dies. A la tornada de les vacances es produeix un enfrontament a una feina acumulada durant el període estival; es poden seguir algunes recomanacions: En primer lloc, ordenar la taula de treball, evitant les muntanyes caòtiques. S’ha de fer un esforç en intentar organitzar l’agenda, establint un pla de lluita real que intenti afrontar les tasques pendents amb un ordre de prioritats.
Si malgrat tot lo anterior, aquest problema persisteix, l’ajuda d’un especialista pot ser fonamental per analitzar si hi ha una insatisfacció personal a la base de tot això. Pot ser que la síndrome post-vacacional només sigui un símptoma de problemes més profunds.

LA SÍNDROME POST-VACACIONAL (1)

La síndrome post-vacacional és un trastorn al qual se li està donant cada cop una importància més gran, encara que no està acceptada com a malaltia en les principals classificacions internacionals. Fa uns anys pràcticament era desconeguda la seva existència, cosa que no vol dir que no hi hagués persones que ho estiguessin patint.
El fet que fa uns anys no estigués tipificat un problema com aquest, pot ser degut a que no es diagnosticava o no existia. Si això és cert, estem davant d’un procés que s’ha generat en els darrers temps i per tant, en certa manera, com a fruït de la vida moderna. Aquesta relació causa-efecte amb la modernitat vigent pot fer aixecar sospites sobre el possible origen en l’estil de vida actual.
Es un procés d’adaptació necessari quan s’entra novament en contacte amb la vida activa. Quan aquest procés d’adaptació fracassa, llavors es generen una sèrie de molèsties però que no poden catalogar-se com a malaltia, tot i que es pot considerar com a malaltia qualsevol problema que afecta a la nostra esfera de benestar. Aquest benestar no inclou l’aspecte solament físic si no que també abasta lo emocional, social, etc.
Les persones que pateixen aquesta síndrome pateixen canvis que donen lloc a un malestar important amb una forta repercussió sobre la seva qualitat de vida.

Característiques de la síndrome

Aquesta síndrome pot cursar de diverses maneres. El més habitual és patir a la volta de les vacances un quadre de debilitat generalitzada i astènia. Pot haver-hi problemes d’insomni que conviuen amb una somnolència important al llarg del dia.
La capacitat de concentració i de presa de decisions es veu limitada així com la tolerància a la feina. Impossibilitat d’organitzar-se, acumulació de tasques, etc. Aquesta manca de tolerància a la feina ve caracteritzada com una sensació de desídia i tedi. En altres ocasions, pot aparèixer una sensació d’angoixa vital que pot arribar a un bloqueig. Pot haver un canvi de caràcter amb certa agressivitat, no obstant, s’estableix habitualment i de manera progressiva una simptomatologia més pròpia d’un quadre depressiu. Per tot això, s’afecten diversos aspectes de l’estil de vida.
Aquesta síndrome pot cursar amb una intensitat molt variable i de diferents maneres, en alguns casos aquesta variabilitat pot fer molt difícil la seva detecció. La manca de diagnòstic pot portar a manifestar una incomprensió cap a aquestes persones i agreujar-ne el quadre.

Entrades populars